Hem de conèixer la història

Conèixer la nostra història, conèixer els mecanismes de repressió sistemàtica és un exercici necessari, a més d’un element de judici per assabentar-se el que va ocórrer al nostre poble, allò va ser més que una guerra entre germans. Va ser una persecució indiscriminada contra una ideologia: contra el Marxisme. En la que una vegada acabada dita lluita, Franco va sotmetre a civils què ni tan se vol participaren en la lluita armada perseguint sistemàticament a col•lectius de persones que tenien en comú un ideologia qualificada com a malalta, que contaminava la raça i reprimida: esser republicà o marxista es traduïa en una condemna a mort que, a la fi, portava al genocidi.
Es pot trobar un desenvolupament d’una complexa i completa xarxa de justificacions pseudocientífiques endinsades en el mateix règim i amb la intenció d’atacar sistemàticament a la població civil per raó de pertany a un grup polític.
Es troben ordres de depuració dictades en el BOE pel franquisme, o d’altres dels mateixos dirigents del moviment, cartes de suport beneïdes per l’església. Inclòs prohoms del règim desenvoluparen investigacions amb pretensions científiques. És el cas del coronel i psiquiatra Antonio Vallejo Nájera, cap dels serveis psiquiàtrics de l’exèrcit, que, després des formar-se en la Alemanya pre-nazi, trasllada i aplica a Espanya concepcions de neteja de raça i extermini dels indesitjables, que varen servir per a legitimar la repressió generalitzada.
Per a Vallejo, ser republicà o marxista està íntimament lligat amb la inferioritat mental, la psicopatia i una sèrie de malformacions físiques i psíquiques, que justifica mitjançant experiments psicogenètics amb presoners, autorització prèvia i directa de Franco que, a judici de Vallejo, demostren científicament estes relacions. Com ell mateixa recull en el seu informe Biopsiquismo del Fanatismo Marxista: “La idea de les íntimes relacions entre marxisme e inferioritat mental ja l’hem exposat en altres treballs anteriors. La comprovació de les nostres hipòtesis te un enorme interès polític social, però si militen en el marxisme de preferència psicòpates antisocials, como es la nostra idea, la segregació d’estos subjectes des de la infantesa, podria alliberar a la societat de plaga tan terrible” i “La inferioritat mental dels partidaris de la igualtat social i política o desafectes queda confirmada”.
Els revolucionaris vertaders eren, segons Vallejo, “esquizoides místics polítics i subjectes que induïts por les seues qualitats biopsíquiques constitucionals i costums instintives, mobilitzades per complexes de rancor i ressentiment o per fracàs en les seues aspiracions, pretenen, en cert mode congènitament, trastocar l’ordre social establert”. I les dones, en general, però particularment les republicanes, eren per a ell “éssers amb molts contactes amb els xiquets i amb els animals i que, al trencar-se’n els frens socials que se les imposen, son especialment cruels per la falta d’inhibicions intel•ligents i lògiques, a més, a més de tindre sentiments patològics”.
Amb aquestes conclusions que Vallejo cita en el seu estudi, el psiquiatra extrau posteriorment una sèrie de recomanacions per al desenvolupament de polítiques basades en la higiene racial i la moral catòlica: es tracta de “netejar” la raça espanyola tornant a aquell projecte purificador del genotip espanyol començat pels reis catòlics (tal com ho desenvolupa en el seu llibre Eugenesis de la raza hispana). Eixes recomanacions es tradueixen en actuacions com separar a les mares republicanes dels seus nadons, el robatori de nens o el desenvolupament de programes de reeducació política i moral en els camps de concentració. On mancava una adequada dotació eren inútils els esforços dirigits a moldejar a un home espiritualment sa; hi havia, llavors, que extirpar el mal, a ser possible de arrel, a vegades amb la mort, a vegades evitant que es reprodueixen, per exemple.
Per altra part, como senyalen Llavona i Bandrés, “els brigadistes supervivents recorden la presència de membres de la Gestapo que prenien mesures antropomètriques e interrogaven als presoners”. El que deixa oberta la hipòtesi (mencionada aleshores per Vicenç Navarro), de si pogueren desenvolupar-se investigacions que foren més enllà, en eixa mateixa direcció, com les perforacions del crani desenvolupades pels nazis.
Etiquetar baix un paraigües suposadament científic a les poblacions a les que pretenen perseguir i eliminar-les sistemàticament sembla ésser necessari en las polítiques repressives. Els botxins no tindran inconvenient en assassinar al somes si se li jutja com a malalt mental, al estar justificat que se li sotmeti a un tracte igualment infrahumà i notaran, a més a més, que assassinen complint una missió elevada: salvar la pàtria.

Demidovich