El futbol és futbol

Quantes vegades hem escoltat dir allò de “Futbol Associació”, el més bonic del futbol és trenar la jugada, participant els components de l’equip que calguen (associació), per a que la duguen a la fi i amb habilitat, el bon jugador marque el gol....

Associació, condició, tàctica, habilitat, intel·ligència, picardia, i més són condicions indispensables per gaudir d’un partit de futbol. Estes condicions són les que sempre voldries veure en el teu equip però tanmateix quan veus que el contrari és superior al teu, admets qualsevol embolic per que guanyen els teus colors. Reconec aquest pensament en els meus anys de juvenils i primers de maduresa, m’agrada el futbol, possiblement li he dedicat massa temps de la meua vida, he plorat d’alegria gaudint amb els Cruiff, els Kempes, els Waldo, els Caszely, els Hector Nuñez, etc., etc., però mai he plorat de tristor. He gaudit recordant jugades, recordant partits, recordant anècdotes, però em rumia que he m’ha equivocat; és de veres que mai li he dit al contrari enemic, ni fill de puta, ni ¡xafalo!..., però el que trobe a faltar és el defecte de no veure com jugava, des d’ara, promet veure menys partits i veure més al contrari. És clar que enguany veuré als equips de la segona divisió o com van les coses de segona B. Maxo Llevant!

Kempes dia que les diferències entre les nacions deurien de solucionar-se en el camp de futbol, i afegiré que jugant a futbol associació. Vos he de dir que els clubs de l’estat son els que més diners s’han gastat en jugadors i que per aquesta regla, la selecció deuria de esser campiona del món cada tres mundials i d’Europa cada dos europeus, per això, no em emprenyaré si perd (possiblement em riuré) i no m’alegraré si guanya (possiblement estaré content perquè haja jugat bé).