martes, 27 de mayo de 2008

Herido de amor.


Federico Garcia Lorca, es para mi uno de nuestros poetas más notables...junto a Gerardo Diego, Albertí, Aleixandre, Cernuda y muchos más...formaron la Generación del 27, sin duda todos ellos unos grandes luchadores por la libertad...unos exiliados...Lorca muerto a manos ensangrentadas de los fascistas, por expresar a voces sus opiniones, por formar un ejército de amigos que lucharon como él con sus palabras...letras que nos han llegado hasta hoy como la mejor de las herencias.
Posiblemente su condición de homosexual empeoró su situación hasta llevarlo a la muerte.

Su poesía fue muy buena, pero en el teatro fue brillante (Fuenteovejuna, La casa de Bernarda Alba, entre otras)...

Os enlazo un video de youtube, en la que Ana Belén nos canta el poema "Herido de amor" de F.G.L.

uno de mis poetas predilectos.


¿Quién mató a Lorca?.........................

3 comentarios:

  1. Me'n vaig enamorar de la poesia "lorquiana" als anys del tardofranquisme, mentre per les nits escoltava radiopirinaica i llegia el Romancero Gitano.
    Besets
    La luna vino a la fragua con su polisón de nardos
    er niño la mira, mira
    er niño la esta mirando
    si vinieran los gitanos....

    ResponderEliminar
  2. Yo también soy otra enamorada de Lorca...Federico es como para olvidarlo...una vez lo has leído te enganchas a él y ya no puedes dejarlo...

    Romance de la luna luna....
    anímate a publicar en entrada algun poema de Lorca que seguro que nos encantará...

    y ya veo que por aquí somos muchos los que seguimos luchando por la libertad....ja,ja,ja...

    ...En el aire conmovido
    mueve la luna sus brazos,
    y enseña, lúbrica y pura
    sus seños de duro estaño...

    Besos calados y versadossss....

    ResponderEliminar
  3. Crec que haurien de llegir aquest interessant article publicat al diari Gara, llavors ens dona a conèixer la tasca de la medicina Social en Cuba i el reconeixement per part de l'OMS.
    GARA > Idatzia > Eguneko gaiak
    L’OMS qualifica de «envejables» els resultats recollits
    L’atenció primària a Cuba compleix 30 anys
    Amb la policlínica basada en la comunitat com a pilar fonamental, el sistema d’atenció primària de Cuba ha recollit resultats envejables i continua responent als nous desafiaments. L’Organització Mundial de la Salut (OMS) descobreix els nous canvis mampresos en el seu trenta aniversari.
    Hem lluitat per la Declaració d’Alma-Ata abans que fóra oficial -diu la doctora Cristina Luna- i el seu missatge ens ha orientat i motivat des de llavors». Amb 43 anys, Luna és la directora nacional d’atenció ambulatòria de Cuba. D’ella depèn tot el sistema d’atenció primària del país, que des de molts punts de vista és un dels mes eficaç i singulars del mon. Les autoritats sanitàries atribueixen en gran manera els extraordinaris indicadors sanitaris del país a la importància atorgada durant les ultimes quatre dècades a l’atenció primària. Eixos indicadors, pròxims o comparables als dels països «desenvolupats», parlen per ells mateixa. En 2004, per exemple, és registraven set defuncions per cada 100.000 xiquets menors de cinc anys, molt per davall dels 46 morts de 40 anys abans. Al mateix temps, els cubans gaudeixen d’un dels més alts índex de vida del mon, 77 anys.
    El pilar fonamental este sistema son les policlíniques comunitàries, 498 en tota l’illa, cada una dels quals te una zona de captació entre 30.000 i 60.000 persones. Eixes policlíniques operen a mes com a nòduls organitzacionals entre 20 i 40 consultoris de metges i infermeres de família de veïnat, i com a centres acreditats d’investigació i docència per a estudiants de medicina, infermeria i altres ciències de la salut.
    «Són la columna vertebral del sistema de salut de Cuba», diu Luna. «Però el repte que afrontem avui consisteix en proporcionar no sols atenció universal a tots els nivells, sinó també una atenció de mes qualitat, i uns serveis millor organitzats i integrats. La gent espera de nosaltres molt mes que quan implantarem el Servei Mèdic Rural».
    Luna és refereix al període dels primers anys seixanta, època en què la política governamental és va centrar per primera vegada a arribar a la població, sobretot de zones rurals, quan a penes tènia accés als serveis mèdics després de la Revolució. El Govern va començar reclutant a 750 metges i estudiants de medicina perquè dedicaren una part de la seua vida professional a treballar com metges rurals en zones muntanyoses o costaneres. El Servici Mèdic Rural tènia la missió, segons els seus artífexs, de prendre mesures per a «previndre les malalties i revitalitzar els serveis de salut per als mes necessitats, açò és, les persones que eren pobres, que tenien una salut precària o que vivien lluny de centres urbans».
    Un sistema en constant evolució
    Al llarg dels anys setanta, abans de la Declaració d’Alma-Ata -text que resultà de la Conferència Internacional sobre Atenció Primària celebrada al setembre de 1978 en eixa ciutat kazaja en l’antiga URSS-, és van crear policlíniques multiespecialitat que posteriorment van evolucionar incorporant el programa de metges i infermeres de família a mitjan dels anys vuitanta, la qual cosa va permetre reforçar la capacitat del sistema de salut en matèria de prevenció i anàlisi de la salut comunitària, així com els serveis clínics.
    En els anys noranta el programa va repartir a metges i infermeres de família per tot el país i va arribar a atindré així a mes del 95% de la població. «Érem conscients que la prevenció havia de ser una pedra angular del nostre sistema -ressalta Luna- i que calia comprendre la situació de la gent en totes les seues dimensions: biològica, psicològica i social, com a individus, en el si de la família i en la seua comunitat».
    Ara per ara, Cuba compta amb uns 33.000 metges de família. L’especialitat de medicina de família constitueix un requisit per a mes del 97% dels llicenciats, els que, després d’acabar els seus estudis, han de passar un any com a interns i dos com a residents per a completar la seua formació. Després poden sol•licitar un altre període de residència en una segona especialitat. Com a conseqüència d’això, en aquestes segones especialitats hi ha molts metges que van començar la seua carrera en la medicina de família.
    I és continuen introduint nous canvis en l’atenció primària. Des d’2002, 241 policlíniques han sigut objecte d’una àmplia renovació, procés que és prolonga fins a la data d’avui en dia. La finalitat és afegir serveis que abans només s’oferien en els hospitals.
    La policlínica de tipus mitjà ofereix 22 serveis, entre ells rehabilitació, radiologia, ecografies, optometria, endoscòpia, trombòlisis, traumatologia, laboratoris clínics, planificació familiar, urgències odontològiques, atenció maternoinfantil, immunització i atenció a les persones diabètiques i a les d’edat avançada. S’ofereixen també altres especialitats, entre elles dermatologia, psiquiatria i cardiologia, a mes de la medicina de família i la medicina interna, pediatria, i obstetrícia i ginecologia.
    El xiquet Daysel Rojas, de zinc anys, ha sigut tractat des de que tènia quatre mesos en el servei de fisioteràpia de la Policlínica 5 de Setembre de La Havana. «Els serveis de rehabilitació estan avui en dia molt mes desenvolupats», diu sa mare, Dania Esquijarosa. «I eixos canvis ens afecten molt, però venim ací cada dia. No hem d’esperar, i atenen primer els xiquets.» La doctora Rebeca Mendoza, directora de la policlínica, assenyala que entre 800 i 1.000 pacients usen eixos serveis cada dia.
    Un altre canvi és el causat per l’abolició d’un tipus de policlínica mes uniforme. «En un altre temps creiem que totes les policlíniques havien de funcionar de forma semblant», explica Luna. «Però si hem d’usar de forma mes racional i eficaç els nostres recursos, al conjunt bàsic de serveis que ofereixen se li han d’afegir altres que responguen a la situació sanitària concreta de la comunitat atesa. Així, si hi ha molts fumadors, hem d’oferir serveis de consell unes quantes nits a la setmana, no sols una nit. Si en la zona hi ha moltes al•lèrgies, la policlínica haurà de disposar de serveis de probes d’al•lèrgia, etcètera».
    «Esta idea exigeix al seu torn un garbell actiu de la població per a poder realitzar un diagnòstic clar de la situació sanitària de la comunitat. Sabem pels enquestes dels metges i infermeres de família que un 22,5% de la població de la nostra zona de salut patix hipertensió -relata Mendoza-. Però també sabem, a partir de mostres nacionals, que hi ha encara moltes persones que segueixen sense diagnosticar. El garbell actiu ens permet considerar un determinat problema de salut, com la hipertensió, i intentar determinar la prevalença oculta».
    Els papers de la policlínica i dels consultoris de metges i infermeres de família també estan evolucionant. «Des de 2007 s’espera de les policlíniques que exerceixen una funció destacada entre els institucions relacionades amb la salut en els seues comunitats», exposa Luna. «Incorporem al nostre equip a directors de farmàcies, residències d’ancians, maternitats i altres -afegís Mendoza-, i a mes hem començat a oferir mes formació als promotors de salut de la Federació de Dones Cubanes, professionalitzant el seu treball en la comunitat».
    20.000 metges en l’exterior
    Aproximadament la meitat dels consultoris de família continuen estant dirigits per metges; i l’altra meitat per infermeres orientades en la seua labor pel metge de família de la zona. Actualment hi ha uns 2.500 pacients per cada consultori dirigit per un metge en el nivell d’atenció primària, amb el suport d’estes infermeres que, segons Luna, «han d’exercir un major paper». La nova fórmula obeeix en part a la necessitat de reorganitzar el sistema, perquè hi ha mes de 20.000 metges cubans que viuen fora del país, la majoria a Àfrica i a Llatinoamèrica.
    S’està accelerant també la formació de nous metges de família: «Estem capacitant ara per ara a un 42% més a fi de disposar dels suficients per a poder complir tots els nostres compromisos», corrobora Luna.
    Què queda per fer? Segons Mendoza, «hem de prestar mes atenció a la satisfacció dels pacients. A alguns dels treballadors els molesten les critiques, però jo els dic “el dia en què creguem que ho estem fent tot be haurem abandonat als nostres pacients i haurem abandonat també el nostre compromís en favor dels principis d’Alma-Ata’».

    ResponderEliminar