Vergonya, cavallers

Vergonya cavallers

Jesús Puig

Titule l’article com Al Tall el seu disc per sentir d’alguns polítics la mateixa vergonya que Jaume I deuria sentir dels seus cavallers quan va exclamar: «vergonya, cavallers, vergonya». Vergonya de la presidenta de les Corts, que el 25 d’abril —un dels pocs dies en què el valencià podria i hauria de ser hegemònic— no va fer íntegrament en llengua pròpia el discurs institucional. Vergonya de Ricardo Costa per dir que les Corts són una de les institucions «más democráticas de España», quan el Tribunal Constitucional ha advertit que vulneren els drets dels diputats, negant-los informació sobre adjudicacions a empreses investigades en el cas Gürtel. Vergonya, cavallers, vergonya.

Vergonya del president del Consell, que passarà a la història com el mixorrer cursi que després de divulgar-se la relació que mantenia amb el Bigotes ha quedat més retratat que el gos dels Obama. Vergonya del vicepresident del CGPJ, que l’haurien d’haver tirat als lleons per carregar contra Garzón, quan té l’obligació de garantir la independència dels jutges, i per reunir-se amb Camps després de publicar-se l’informe del fiscal anticorrupció. Si Bermejo va dimitir, per què aquest doble de Falete no està servint ja papes fregides en un McDonald’s? Vergonya, cavallers, vergonya.
Vergonya que no s’aclarisquen delictes de malversació perquè no es troben les factures que l’IVEX va pagar a Julio Iglesias, l’espanyol que tant estima «España, hey!» des de Miami. Vergonya de Trillo, perquè de la mateixa manera que ningú no pot explicar-se per quina raó es talla un allioli, ningú no s’explica per què no l’han acusat encara per la seua conducta posterior a l’accident del Yak-42. Vergonya perquè s’incoen expedients a directors d’instituts i escoles que demostren que al País Valencià hi ha llibertat d’expressió, però no llibertat després de l’expressió. Vergonya pel finiquito dels diputats, que té més cremats als ciutadans que les maraques de Machín. Vergonya, cavallers, vergonya.