lunes, 2 de marzo de 2009

Eglè i la síndria

EGLÈ I LA SÍNDRIA
Arriben les comares. Rient, fent el cor fort,
es passen una síndria que és la més gran de l'hort;
són llurs marits a vila, i han berenat entre elles,
i juguen a encalçar-se damunt els blats desfets;
mouen gatzara, salten, comencen cantarelles; 5
va a rodolons la síndria i aixafa els peus distrets.
La posta dessagnada fa tremolar l'herbeta.
Una comare branda la forta ganiveta.
Diu que és Eglé, la dona de l'home tan petit,
que esglaia les cunyades i bat el seu marit. 10
-A mi! -fan les amigues, cridant a la vegada.
I, depassant-les totes, Eglé respon irada:
-No sigui la primera tallada de ningú!
A tu, la lluna roja, la llenço en sacrifici,
ara que d'innombrables estels amb el seguici, 15
vermella com la síndria, somrius a cadascú:
rutlla d'amor que encises casals, camins i brolles,
si ens veus avalotades retorna'ns a raó.
No ens fes l'amor manyagues, seríem unes folles;
si no ens escarrasséssim, o xacra o bé corcó. 20
És cosa fada el viure quan hom no s'arromanga per al munyir
o el péixer o el batallar amb la fanga:
i si els marits enutgen i els fills donen treballs,
ens cal l'home de casa i ens calen els brivalls.
Tu doncs, tu que amb la teva mirada compassiva 25
veus que els infants s'adormen i que el marit arriba del camp,
i ens ilolumines la joia del sopar
i alegres la botella posada a refrescar,
demà, que a trenc de dia et reveurem encara,
demana'ns, tafanera, amb ta minvada cara, 30
si, closes en la fosca, ens remogué en el llit
el plor de la mainada o els besos del marit.

Carner, poeta universal

L'home que, amb plena consciència, escollia per a la seva expressió «el camí més costerut que podia triar»: el d'una llengua a mig fer que pretenia anostrar, per exemple, la cultura grecollatina en una tradició pràcticament inexistent; una llengua que Pere Gimferrer qualificava de versió ucrònica del barceloní, empresa oposada a la de Foix o Maragall.

Nota: veure la doble cara d'«Eglé i la síndria»: la dona lliurada al marit i als fills però alhora revestida de la contrafigura bíblica de «dona forta».

3 comentarios:

  1. Ya era hora de que por Calados...sonaran algunos versos!!!!...

    Saludos hasta los versos.
    Arwen

    ResponderEliminar
  2. por cien cañones por banda..................................................
    ja,ja,ja,ja,ja,ja, ese poeta

    ResponderEliminar
  3. Este comentario ha sido eliminado por el autor.

    ResponderEliminar