Arriben les comares. Rient, fent el cor fort,
es passen una síndria que és la més gran de l'hort;
són llurs marits a vila, i han berenat entre elles,
i juguen a encalçar-se damunt els blats desfets;
mouen gatzara, salten, comencen cantarelles; 5
va a rodolons la síndria i aixafa els peus distrets.
La posta dessagnada fa tremolar l'herbeta.
Una comare branda la forta ganiveta.
Diu que és Eglé, la dona de l'home tan petit,
que esglaia les cunyades i bat el seu marit. 10
-A mi! -fan les amigues, cridant a la vegada.
I, depassant-les totes, Eglé respon irada:
-No sigui la primera tallada de ningú!
A tu, la lluna roja, la llenço en sacrifici,
ara que d'innombrables estels amb el seguici, 15
vermella com la síndria, somrius a cadascú:
rutlla d'amor que encises casals, camins i brolles,
si ens veus avalotades retorna'ns a raó.
No ens fes l'amor manyagues, seríem unes folles;
si no ens escarrasséssim, o xacra o bé corcó. 20
És cosa fada el viure quan hom no s'arromanga per al munyir
o el péixer o el batallar amb la fanga:
i si els marits enutgen i els fills donen treballs,
ens cal l'home de casa i ens calen els brivalls.
Tu doncs, tu que amb la teva mirada compassiva 25
veus que els infants s'adormen i que el marit arriba del camp,
i ens ilolumines la joia del sopar
i alegres la botella posada a refrescar,
demà, que a trenc de dia et reveurem encara,
demana'ns, tafanera, amb ta minvada cara, 30
si, closes en la fosca, ens remogué en el llit
el plor de la mainada o els besos del marit.
Carner, poeta universal
L'home que, amb plena consciència, escollia per a la seva expressió «el camí més costerut que podia triar»: el d'una llengua a mig fer que pretenia anostrar, per exemple, la cultura grecollatina en una tradició pràcticament inexistent; una llengua que Pere Gimferrer qualificava de versió ucrònica del barceloní, empresa oposada a la de Foix o Maragall.
Nota: veure la doble cara d'«Eglé i la síndria»: la dona lliurada al marit i als fills però alhora revestida de la contrafigura bíblica de «dona forta».
Ya era hora de que por Calados...sonaran algunos versos!!!!...
ResponderEliminarSaludos hasta los versos.
Arwen
por cien cañones por banda..................................................
ResponderEliminarja,ja,ja,ja,ja,ja, ese poeta
Este comentario ha sido eliminado por el autor.
ResponderEliminar