És diu que l’evolucionisme ha donat amb les claus de l’home no sols al pla biològic però també en la dimensió ètica, política i social.
El seu viatge en el Beagle (llibre que recomano) va ser la clau, comparant cadascuna de les espècies que trobava amb les que havia deixat a Anglaterra, per afegir a cada pas un esglaó a la cadena evolutiva.
Nogensmenys poques teories han segut tan admirades en la comunitat científica a la vegada que rebutjades per l’ultraconservadurisme. L’església errà un altra vegada, entengué què aquesta teoria negava l’existència de Deu. Va confondre ànima i natura i va ridiculitzar-la, tots sabem les paraules de l’arquebisbe de Canterbury amb respecte al paregut de l’home amb el simi. Però aquesta qüestió mai va ser rellevant en l’obra de Darwin.
Seguir Leyendo...
Solament volia convèncer als escèptics que l’home venia dels animals i després va agafar ell mateixa les qualitats que el diferenciaven. Per aquells temps se’ns començava a veure que l’home avançava per canvis progressius, i no a cops de creacionisme.Les teories de Maltus a sobre els recursos amb la competència en un mon superpoblat, les del progressisme de Lyell, les jurídiques de Lubbock i per últim les del genetista Dobzhansky “res te sentit en biologia excepte baix el prisma de la evolució”, varen contribuir a assumir la nova visió de que la història es desenvolupava de forma casual, sens que haguera un propòsit final. Acabant així amb l’idea o necessitat de Deu.En la història també consta que Darwin va induir a Marx la convicció de la revolució. Realment el materialisme històric (especialment els mitjans de producció) que son els motors del canvi ideològic, tenen molt d’evolucionisme. Engels va dir en certa ocasió: “Així com Darwin va descobrir la llei de l’evolució orgànica, Marx va descobrir la llei de la evolució de la història humana”.(blancs, negres, homes, dones, sans, malalts) mereixem el mateix tracte.Tenim un genoma comú, i la nova biologia molecular i la genètica van omplint els estanys que deixà la teoria de la evolució en el segle XIX. Darwin es manté viu i el seu voltant evoluciona a pesar de l’església, el conservadorisme, i d’altres.Demidovich, Cabaynal febrer 2009
No hay comentarios:
Publicar un comentario